«De l’únic que estem segurs és que els homes de blanc van arribar-hi mentre dormíem, sigil·losament, ja que ningú no va adonar-se’n. Quan vam detectar-n’hi la presència —dies o setmanes més tard—, ja eren a dins. S’hi havien fet forts, i encara que n’haguéssim tingut la determinació o l’audàcia, qualsevol intent d’expulsió hauria estat abocat al fracàs. Ells, en canvi, sí que van sortir-se’n. Havien cavat galeries i túnels a la nostra voluntat per tal de minar-la i anul·lar-la, un veritable formiguer per dominar-nos com si res». Així comença Tractat d’anatomia, la novel·la finalista del 41è Premi Just M. Casero, un dietari angoixant que barreja gèneres literaris, un laberint narratiu que convida el lector a endinsar-s’hi i el desafia a trobar-ne la sortida.