Nascut a Lleida el 1969, Òscar Palazón és llicenciat en Filologia Anglogermànica. A més de diversos relats i poemes en llibres col·lectius, ha publicat les novel·les Un rostre que no és meu (Cossetània, 2008), El fotògraf (Ara Llibres, 2008), Els complements del nom (Pagès, 2018) i Alguns ocells muts (Pagès, 2018) i els poemaris Atles de la memòria (Cossetània, 2005), El coit imperfecte (March Editor, 2011), Imagino Budapest (Documenta Balear, 2014) i Diari de laboratori (Viena, 2019). Així mateix, ha fet incursions en la poesia visual i experimental, com ara Testament dada’m (Fonoll, 2019). Ha compaginat la seva faceta com a escriptor amb la traducció, la gestió de festivals de poesia, el periodisme cultural, la presentació de llibres, la participació en jurats de premis literaris i la realització de tallers d’escriptura creativa a l’Escola de Lletres de Tarragona, ciutat on viu des de 1980.